Somriure Setmanal: Renfe i l'excursió per Granollers

El somriure setmanal ens l'apropa un cop més, "el cachondeo" que tenim els catalans com a xarxa ferroviària: RENFE. El cas és que un servidor agafa sovint la línea C3 de Rodalies que enllaça Vic-BCN o BCN-Vic. Així que aquest dimarts tornava jo de Vic cap a Barcelona i, sense cap mirament, el tren s'atura entre Parets del Vallès i Granollers-Canovelles.

Aquesta primera aturada no em va estranyar perquè els rodalies d'aquesta línea acostumen a parar intermientment per donar pas a altres trens, ja que només hi ha una via per passar en molts trams. Així que la meva preocupació va arribar al cap de vint minuts després, ja amb les portes obertes i molts dels viatgers del tren a fora, estirant les cames enmig d'aquell prat, que encara esperava algun tipus d'informació al respecte. L'aturada va arribar als 40 minuts!

Una veu estrambòtica que sonava per megafonia del tren indicava que la causa i la durada d'aquella espera eren desconegudes... al cap de cinc minuts després (45 minuts en total) el tren va reprendre la seva ruta cap a Granollers-Canovelles on tots els viatgers vem baixar per demanar explicacions a algun responsable qualificat i informat (cosa que va ser difícil de trobar). Un altre cop la veu de megafonia anunciava: "Aquesta línea esta tallada per innundació, els viatgers que vulguin continuar el seu trajecte s'hauràn de desplaçar per mitjans alternatius cap a l'estació de Granollers-Centre". Això de mitjans alternatius era, bàsicament, caminant. Així que tots d'excursió!.

Tots els viatgers d'aquell tren que sortia a les 15.20h de Vic, amb 45 minuts de retard quan encara no havia arribat a la meitat del seu recorregut, començàvem a caminar seguint el revisor que anava al capdevant adquirint el rol de monitor d'esplai. La imatge era graciosa i al principi vaig posar bona cara fins que, al cap de mitja hora caminant, encara no havíem arribat a l'altra estació de Granollers. Tothom caminant, per entre els carrers d'aquella ciutat i la gent mirant espantada i pensant: quin grup d'excursionistes més homogeni! Al cap d'uns altres 40 minuts caminant vem arribar a l'estació Granolers-Centre, tots vius però suats com a porcs, i vem agafar un altre tren que, a sobre, anava per una altra via i et deixava a altres estacions que un no hauria imaginat mai que coneixeria.

Al cap i a la fi, el somriure va ser present, i tot va ser un altre acudit marca de la casa Renfe.

PREGUNTA: Com es pot trigar 3h 30min des de Vic fins a Barcelona?
RESPOSTA: En Tren!

Espero que el meu full de reclamacions serveixi per alguna cosa...

La segona temporada, restrospectiva

Les setmanes pasen a poc a poc per aquells que estem estudiant i a sobre, en època d'exàmens, però com tot, s'acabarà i vindràn dies millors. D'altra banda, els currantes també esperen que arribi el calor per poder sufocar els seus mals de cap a la platja i "disfrutar del verano" tal i com disfruten els argentins. Però mentre tot això no passi, a les tretze diferències seguim buscant temes nous i inèdits per poder presentar-vos cada setmana i, d'entre totes les possibilitats que hi ha...encara no hem triat cap!.

Però aprofitem aquest moment d'incertesa per tornar la vista enrere i recordar de què em parlat aquests últims messos tant al programa com al blog:

Després d'acabar la primera temporada, el pont cap a la segona ens el van facilitar els nostres compants de El muñeco whisky, qui, molt amablement ens van fer un petit banner de promoció que encara està causant furor entre els membre de l'equip!. El programa que vam fer amb dos dels seus creador [El munueco whisky, 02X00] encara està en procès de recuperació i es podrà escoltar en qüestió de setmanes.

Poc després, la idea de portar cada setmana a algú va anar cobrant vida i vem treballar a fons en un programa dedicat al Camarada Eduard Folch, que, lluny de ser una estrella mediàtica, posa ciment a plataformes de comunicació alternativa com el decreixement.net o el·labora vídeos de crítica social dins de DvActivisme (La revolució serà retransmesa). Aquests temes de debat ens van dur a parlar del medi ambient, de les bicicletes i de la reivindicació social amb una entrevista telefònica dins del primer programa de la segona temporada que per desgràcia no vem poder gravar.

Al capítol [Brieva, 02X02 ] que sí podeu escoltar fàcilment, vem analitzar l'obra gràfica de Miguel Brieva: il·lustrador, crític, pensador, i casi filòsof dels temps moderns. Tot i que vem trobar a faltar una entrevista radiofònica, en Guillem ens explicava a Expediente Brieva quins són els seus pensaments més fonamentals, una manera diferent de veure i viure amb el consum del segle XXI. També vem comentar els seus dos llibres: Dinero, y Bienvenido al mundo: Enciclopedia Universal Clismón.

I a la tercera va anar la vençuda!. El capítol dedicat al metge Carles Forns va anar sobre rodes amb una entrevista per telèfon i amb la gravació del programa que podeu escoltar al blog. [Carles Forns o el sistema sanitari, 02X03] fa ser un dels capítols més forts de la temporada.

Díes després, o dues setmanes sense programa després i amb la mostra d'entitas d'Horta-Guinardó entre mitg, el nostre nou compay, Baldo, ens va apropar a l'obra fotogràfica d'en Kim Manresa a [Kim Manresa i fotògrafs, 02X04]. Gràcies a aquest capítol vem poder conèixer l'obra d'Eric Salomon i Henry Cartier-Bressos, iniciadors del fotoperiodisme. I a la secció de l'Alberto va sorgir una de les seves empreses més significatives que encara no sabem com acabarà.

I l'últim capítol, fins ara, tracta sobre les mini series aprofitatant l'exemple de Que vida más triste. A [QVMT.es, 02X05] podeu escoltar declaracions d'un dels creadors i la notícia de el caçador de pobrets, próximament a les seves pantalles.


Doncs tot això, i moltes altres coses més, són les que fem als nostres programes per intentar trencar la qüotidianitat setmanal a través de les ones o d'Internet. I si us agrada, no us preocupeu perqué seguim endevant amb molta empenta i noves seccions, temes, personalitats i amics per conèixer.

Recordeu que ens podeu enviar un mail comentant-nos les vostres propostes a les13diferencies@gmail.com o podeu comentar qualsevol cosa a travès del blog.

Salut i sort a tothom!

Fi de la Temporada. Gràcies a tots!

Ja teniu gairebé tots els programes per escoltar-los quan volgueu. Volem agraïr a tots aquells que han tingut veu dins les13diferències, hagin o no sortit en directe, perqué les idees circulen entre tots nosaltres. Recordeu que podeu visitar-nos quan volgueu perqué nosaltres seguirem penjant cosetes per aquest espai.
Una abraçada.

L13D

El llistat de proverbis

Al seient de la guineu, qui no hi te el cul llogat, no s'hi asseu.

En esta vida sacarás, lo que disfrutes, nada más.

No hay mal que por bien no venga.

Qui parla sembra, qui escolta, cull.

Aho hertsitik ez da eulirik sartzen / En boca cerrada no entran moscas (País Vasco)

"Was ich nicht weiß, macht mich nicht heiß" / Lo que no sé, no me molesta (Alemania)