Somriure Setmanal: Renfe i l'excursió per Granollers

El somriure setmanal ens l'apropa un cop més, "el cachondeo" que tenim els catalans com a xarxa ferroviària: RENFE. El cas és que un servidor agafa sovint la línea C3 de Rodalies que enllaça Vic-BCN o BCN-Vic. Així que aquest dimarts tornava jo de Vic cap a Barcelona i, sense cap mirament, el tren s'atura entre Parets del Vallès i Granollers-Canovelles.

Aquesta primera aturada no em va estranyar perquè els rodalies d'aquesta línea acostumen a parar intermientment per donar pas a altres trens, ja que només hi ha una via per passar en molts trams. Així que la meva preocupació va arribar al cap de vint minuts després, ja amb les portes obertes i molts dels viatgers del tren a fora, estirant les cames enmig d'aquell prat, que encara esperava algun tipus d'informació al respecte. L'aturada va arribar als 40 minuts!

Una veu estrambòtica que sonava per megafonia del tren indicava que la causa i la durada d'aquella espera eren desconegudes... al cap de cinc minuts després (45 minuts en total) el tren va reprendre la seva ruta cap a Granollers-Canovelles on tots els viatgers vem baixar per demanar explicacions a algun responsable qualificat i informat (cosa que va ser difícil de trobar). Un altre cop la veu de megafonia anunciava: "Aquesta línea esta tallada per innundació, els viatgers que vulguin continuar el seu trajecte s'hauràn de desplaçar per mitjans alternatius cap a l'estació de Granollers-Centre". Això de mitjans alternatius era, bàsicament, caminant. Així que tots d'excursió!.

Tots els viatgers d'aquell tren que sortia a les 15.20h de Vic, amb 45 minuts de retard quan encara no havia arribat a la meitat del seu recorregut, començàvem a caminar seguint el revisor que anava al capdevant adquirint el rol de monitor d'esplai. La imatge era graciosa i al principi vaig posar bona cara fins que, al cap de mitja hora caminant, encara no havíem arribat a l'altra estació de Granollers. Tothom caminant, per entre els carrers d'aquella ciutat i la gent mirant espantada i pensant: quin grup d'excursionistes més homogeni! Al cap d'uns altres 40 minuts caminant vem arribar a l'estació Granolers-Centre, tots vius però suats com a porcs, i vem agafar un altre tren que, a sobre, anava per una altra via i et deixava a altres estacions que un no hauria imaginat mai que coneixeria.

Al cap i a la fi, el somriure va ser present, i tot va ser un altre acudit marca de la casa Renfe.

PREGUNTA: Com es pot trigar 3h 30min des de Vic fins a Barcelona?
RESPOSTA: En Tren!

Espero que el meu full de reclamacions serveixi per alguna cosa...